diumenge, 18 de maig de 2014

INFORME MÉDICOS DEL MUNDO: “2 ANYS DE REFORMA SANITÀRIA, MÉS VIDES HUMANES EN RISC”


Fa 2 anys que el govern espanyol va posar en marxa l’aplicació del RDL 16/2012 amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat del sistema sanitari i la seva qualitat i seguretat. Des d’aleshores i en repetides ocasions, tant des de la Pasucat com de diferents sectors i organitzacions de la societat hem qüestionat i criticat la mesura pel seu caire clarament ideològic i xenòfob i per la seva manca de coherència amb l’objectiu que persegueix. És evident que l’exclusió sanitària no millora la sostenibilitat del sistema sinó tot el contrari, doncs el fa més ineficient i més car a mig i llarg termini, ni tampoc la seva qualitat i seguretat, no només per als col·lectius exclosos sinó per a tota la població.
Des de l’aplicació del RDL les ciutadanes i els ciutadans de l’estat espanyol i de Catalunya encara estem esperant que el govern i els responsables de salut ens convencin del contrari però de moment ha estat incapaç de facilitar cap dada sobre l’impacte de la mesura tant a nivell econòmic com en termes de sostenibilitat, qualitat i seguretat. És més, a hores d’ara ni tan sols tenim dades actualitzades i concretes procedents del Ministeri i les autoritats sanitàries autonòmiques sobre el nombre de persones que han quedat sense cobertura sanitària pública i, per tant, desemparades i excloses del sistema.
Durant aquest temps, en canvi, diverses plataformes i entitats hem denunciat i posat de manifest les nefastes conseqüències d’aquesta mesura i la manca de previsió i la inacceptable descoordinació i desídia que ha demostrat el Ministeri de salut des l’aplicació del RDL.  
En aquesta línia, Médicos del Mundo ha publicat recentment l’informe Dos años de reforma sanitaria: más vidas humanas en riesgo en el qual fa balanç dels dos anys transcorreguts des de l’aplicació del RDL.
Aquest informe denuncia i posa en evidència els aspectes més preocupants del RDL:
- La urgència de la reforma estructural del sistema sanitari es va justificar per la seva insostenibilitat. Dos anys després, la societat desconeix quina és l’avaluació del seu impacte.
- La manca d’orientació del Ministeri per gestionar l’atenció sanitària en les excepcions del propi RDL (urgències, atenció a menors i embarassades) ha contribuït a una preocupant descoordinació i produeixen un efecte dissuasori entre la població immigrant
- El Govern espanyol es manté impassible davant les múltiples advertències dels organismes de Drets Humans europeus i de Nacions Unides
- Els governs autonòmics afronten d’una manera desigual l’impacte de la reforma sanitària, produint un mapa de “pedaços” insuficients per a garantir la universalitat del dret a la salut a les CCAA  
- Resulta gairebé impossible aplicar protocols en casos de risc per a la salut pública en persones que no tenen targeta sanitària i els programes especials (per a malalties infecto-contagioses, vacunacions, etc.) tenen un èxit molt escàs
- Resulta gairebé impossible la detecció precoç de malalties amb riscos per a la salut pública si les persones no accedeixen a l’atenció primària
- Les persones immigrants en situació administrativa irregular, en general, viuen en situacions o risc d’exclusió econòmica i social. Sense targeta sanitària cal que abonin el 100% dels tractaments que precisen
- La prestació farmacèutica és regulada de manera desigual entre les comunitats autònomes, limitant-se en general a cobrir únicament alguns supòsits
- La reforma sanitària va en contra dels objectius contra la lluita de la violència de gènere i els compromisos internacionals d’Espanya en matèria de drets sexuals i reproductius i impedeix l’accés a programes d’informació i assessorament en mètodes anticonceptius
- Qualsevol reforma del sistema de salut hauria de millorar l’equitat i la qualitat, en canvi aquesta reforma és injusta, ineficaç i perillosa i oculta la realitat d’un canvi de model que ens allunya de la universalitat de l’accés per apropar-nos a un model d’assegurament
L’informe també analitza en profunditat les normatives diverses i totalment heterogènies que les diferents CCAA han aplicat per intentar posar ordre a la situació, creant una evident situació d’inequitat i desigualtats al llarg del territori, que es fa difícil d’explicar i de justificar.  

En aquest enllaç podeu veure també un resum dels aspectes més importants del document i podeu informar-vos de la campanya #Nadiedesechado de Médicos del Mundo i col·laborar en la recollida de signatures.

dilluns, 12 de maig de 2014

Campanya Mistos Electorals de SOS Racisme: Santiago Fisas s'estrena amb declaracions a favor de l'exclusió sanitària

[SOS Racisme]

Avui a les 0.00h de la nit és el tret de sortida de la campanya per a les Eleccions Europees del proper 25 de maig; i una vegada més des de SOS Racisme Catalunya engeguem la campanya Mistos Electorals:#mistos #25M
La campanya Mistos electorals és una iniciativa que duem a terme des de l’any 2007 en els diferents períodes de campanya electoral. Es tracta d’una acció de seguiment del discurs dels candidats polítics i les seves accions durant la campanya amb l’objectiu de denunciar els continguts racistes i xenòfobs.
Per què? Perquè és lamentable que els partits polítics utilitzin l’odi, la xenofòbia i el racisme per aconseguir vots, posant en perill la convivència i la cohesió social.
Perquè el racisme indica que una democràcia no funciona. Implica que es discrimini a persones, partint d’una idea de superioritat i no reconeixent a l’altre com a un igual. Una lògica que dóna peu a la retallada de drets i llibertats de les persones que tenen un  origen, color de pell, ètnia, cultura o religió diferents a les majoritàries.
Les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig es celebren en un context on l’avenç del discurs racista entre alguns partits polítics i l’èxit d’aquest discurs entre una part de la població és una realitat. Els darrers mesos hem observat que aquestes ideologies compten amb un ampli suport en alguns països europeus. De manera que hi ha un perill real de que a la propera legislatura hi hagi una presència considerable de partits racistes i xenòfobs al Parlament Europeu.
Davant aquesta realitat, des de SOS Racisme considerem imprescindible estar atentes als discursos dels candidats i candidates que encenguin el foc del racisme, per això, com en altres ocasions, denunciarem tots aquells “mistos” (és a dir, qualsevol discurs o acció dels candidats i candidates que encenguin el foc del racisme durant la campanya electora) i donarem arguments per a desmuntar-los, perquè no volem permetre que els partits polítics utilitzin el racisme per obtenir rèdit electoral, perquè és antidemocràtic i ens condueix a la fractura social.
El Partit Popular encén la pre-campanya
Tot i que la Campanya #mistos #25M no comença fins aquesta mitjanit, el candidat del Partit Popular de Catalunya, Santiago Fisas, no s’ha fet esperar i el passat dilluns a un acte a Mataró va llançar el primer misto. Des d’un dels barris amb més població d’origen immigrat, va reclamar a la Generalitat que “retiri la targeta sanitària als immigrants amb menys de dos anys d’arrelament, en compliment del Reial Decret en vigor des de 2012”, advertint que “tot i que els serveis mínims s’han de garantir per a tothom, l’estat del benestar és limitat“.´
Sembla que el PPC no s’acontenta amb l’expulsió de les persones sense papers del sistema sanitari, i amb la fi de la universalització de la sanitat pública; sinó que vol anar un pas més enllà i limitar més l’accés a aquest dret bàsic i fonamental, endurint encara més els requisits d’accés, aprofundint la discriminació respecte la resta de la població i agreujant la vulneració de drets. Tot això amb l’únic objectiu d’aconseguir el vot d’una part de la població en la que ha calat el fals rumor que les persones immigrades posen en perill l’Estat del Benestar.
Noves eines per un bon seguiment
Enguany des de SOS Racisme comptem amb dues eines més per fer front als possibles “mistos” dels candidats i candidates.
D’una banda, l’OPRAX, Observatori de Polítiques Racistes i Xenòfobes, un espai de monitoratge i visualització del racisme i la xenofòbia als municipis catalans, que ens permetrà fer un seguiment acurat de la campanya electoral a través dewww.oprax.org. En un mapa del propi web s’hi poden visibilitzar els mistos electorals d’aquesta campanya.
De l’altra, la campanya “No votis injustícia”que està impulsada per una vintena d’entitats catalanes preocupades per l’avenç del discurs de l’odi; amb l’objectiu de sumar esforços per frenar el vot xenòfob a les properes eleccions www.novotisinjusticia.com
És necessari que la ciutadania prengui partit, i per això des de SOS Racisme la convidem a:
-    Posicionar-se contra els discursos i les propostes racistes de qualsevol partit polític
-    Reclamar als candidats i candidates un discurs responsable i pedagògic
-    Denunciar la incitació a l’odi entre col·lectius i la difusió del racisme.
-    Reivindicar el dret a vot per a TOTES les persones que viuen a Catalunya.
-    Defensar el mestissatge i la cohesió social com a elements indispensables per a la construcció d’una societat justa
-    Seguir la campanya #mistos #25M i fer-ne difusió
Amb la Campanya  #mistos #25M  treballem per apagar els discursos electorals que encenen focs de racisme!
Per més informació podeu contactar:
Alba Cuevas o Mar Carrera: 93 301 05 97 i 636 248 621
  

dimecres, 7 de maig de 2014

DECLARACIÓN DE GRANADA: POR LA SALUD DE LAS PERSONAS MIGRANTES Y MINORÍAS ÉTNICAS

Desde la Pasucat en no pocas ocasiones hemos comentado que la respuesta profesional a los horrores del RD16/2012 ha sido tibia, por no decir escasa o, si nos dejáis, sonrojante. Cuando pase un tiempo y echemos la vista atrás, muchos tendrán que preguntarse a qué se dedicaban mientras se dinamitaba un sistema sanitario que, con sus defectos, gozaba de una cualidad inconmensurable como era la tendencia a la universalidad efectiva. Para catar el verdadero valor de esta cualidad sólo es necesario coger la maleta y pasearse por otros países y preguntar por las diferentes modalidades de acceso al sistema, las limitaciones de éstas y las dramáticas consecuencias de considerar que el cuidado de nuestra salud debe recaer en nuestras propias manos.

Como casi todo, esta apatía profesional (¿no les explicaron en clase cuánto cura la equidad?) tiene sus honrosas excepciones y recientemente hemos podido tener noticias de una de ellas. A principios de abril se ha celebrado en la Escuela Andaluza de Salud Pública de Granada la V Conferencia Europea sobre Migraciones, Minorías Étnicas y Salud. Todos los participantes han consensuado una declaración de recomendada lectura y análisis. Nos permitimos la licencia de, además de enlazarla, recoger aquí sus 5 puntos principales para facilitar la lectura:

- En primer lugar, las políticas de austeridad implican que muchas personas, migrantes y no migrantes, se enfrenten a un empeoramiento de sus ya precarias condiciones, con consecuencias negativas para su salud y su bienestar. Las personas migrantes, que suelen aceptar aquellos trabajos que nadie más quiere, los cuales implican salarios muy bajos, precariedad y frecuente peligrosidad, son especialmente vulnerables.

- Segundo, las personas previamente vulnerables sufren con mayor fuerza los impactos de recortes en servicios sociales y sanitarios. Entre ellas, hay muchas personas migrantes que pueden tener necesidades no cubiertas en salud física y mental como consecuencia de condiciones antes, durante o después del proceso migratorio y que ahora deben hacer frente al empeoramiento del acceso a estos servicios.

- Tercero, algunos países han utilizado la crisis económica para reducir el derecho a los servicios socio-sanitarios, en algunos casos centrándose específicamente en las personas migrantes indocumentadas, con las repercusiones evidentes que este hecho conlleva para la salud de estas personas.

- Cuarto, en algunos países, las cada vez más severas restricciones impuestas sobre las personas migrantes indocumentadas, incluidos los períodos prolongados de detención en instalaciones deficientes, representan una grave amenaza para la salud física y mental de estas personas.

- Quinto, en algunos países estamos detectando un auge de la xenofobia, que conduce a la
discriminación y la violencia contra las personas migrantes y minorías étnicas de larga tradición, especialmente las personas Roma, con repercusiones en su salud y acentuando las barreras con las que se encuentran para acceder a una adecuada asistencia sanitaria.

A este llamamiento por parte de estos profesionales debemos añadirle las recientes recomendaciones de la relatora especial de las Naciones Unidas, en el que recuerda a las autoridades españolas que la nueva legislación española incumple las normativas europeas sobre derechos humanos y que es responsabilidad del estado español asegurar el derecho a la salud de todas las personas, incluyendo las migrantes, sea cual sea su situación. Nadie podrá en el futuro justificarse alegando desconocer las devastadoras consecuencias de este retroceso de derechos y valores, ¿seguiremos impasibles ante el apartheid sanitario que vivimos?